El futur d'Internet

Ací tens dos videos de Simón Hergueta que fabulen sobre les posibilitats d'Internet i que fan reflexionar sobre les implicacions de tot tipus que té el desenvolupament d'aquesta ferramenta que està en els seus inicis.
Si no et surten els subtítols en castellà al reproduir el video clica la fletxa de baix a la dreta i selecciona l'opció.

Margarita

A Margarita, siga qui siga, perque..... jo també somiava truites.

Tots patim, tots plorem

Sentit comú

En mig de les espirals de declaracions sobre propietat intelectual que criminalitzen a uns i a altres, aquest creador anomenat Santiago Auserón reflexiona com un valent. Sempre a sigut un crack, i ara no ho és menys.

Batre

Breu diccionari del segar i batre segons la parla de Solivella

Dalla Eina consistent en una fulla d’acer, lleugerament corbada, de quatre o cinc pams de llargària, posada a l’extrem d’un mànec més llarg, que s’agafa amb les dues mans i serveix per a segar cereals sense haver-se d’inclinar el segador

Gavella Conjunt de manats o falcades d’espigues que el segador pot encloure dins la mà i que després diposita en terra per a formar amb algunes gavelles la garba.

Garba Feix d’espigues tallades i lligades, que generalment es compon d’algunes gavelles. Garba vigatana: la que consta de dues o més gavelles posades en la mateixa direcció. Aquest tipus de garba era la que tradicionalment es feia a Solivella.

Garbera Munt de garbes col·locades ordenadament segons una disposició determinada, bastit en el camp on s’ha segat o prop de l’era on s’ha de batre, per guardar les garbes contra la pluja mentre arriba el moment de la batuda.

Era Espai de terra, generalment rodonenc, d’uns deu o més metres de diàmetre, damunt el qual es posen els cereals per batre’ls i separar la palla del gra.

Forques Instrument format per un pal de fusta acabat per un extrem en dues o més puntes, que serveix per a alçar o regirar la palla i per ventar a l’era. Forca bollera: la que només té dues puntes o forcons i que serveix per aixecar el coll. Forca ventadora: la que serveix especialment per a ventar la palla i que pot tenir dos o tres forcons. Forca assoladora: la que té quatre forcons i serveix per a ventar per segona vegada, després d’haver ventat amb la forca de tres forcons. Forca pallera: la que té el mànec molt llarg i cinc o sis forcons, i serveix per a alçar la palla i apilar-la en el paller.

Trill Una post de fusta allargada, generalment amb la part davantera arrodonida, que per sota anava armada de ferros tallants, claus o pedra foguera, i que, arrossegada per una o dues mules per damunt la batuda, va tallant i capolant la palla.

Trillera Tenia la mateixa finalitat que el trill però portava a sota rodes de ferro dentades en forma de tallant, era més alta que el trill i normalment tenia un banquet per seient.

Rodet Era una pedra cilíndrica o tronco-cònica que, rodolant arrossegada per una bestia, servia per a esclafar les espigues i separar el gra de la palla.

Pala de ventar Pala de fusta que serveix per a tirar en l’aire el blat i el boll perquè el vent els separi, o per a passar el gra o la palla d’un munt a un altre.

Ventar Acció de llançar en l’aire, amb forques o pales els cereals, després de batre’ls, per separar el gra de la palla, la fibra de les impureses que conté, etc. A Solivella era molt important i necessari que per ventar bufés la marinada.

Boll Pellofa amb aresta, que cobreix el gra de blat i d’altres cereals.

Tiràs Eina consistent en una post fixada transversalment al cap d’un mànec llarg, que, empesa per un home, serveix per a arreplegar el gra i la palla damunt l’era.

Garbell Receptacle que té el fons ple de forats iguals que serveix per a separar objectes de grandària desigual, deixant passar els uns i retenint els altres. Generalment és de forma circular, amb una riscla o vorera sòlida.

Arera Garbell gros, de quatre a cinc pams de diàmetre, que, col·locat horitzontalment o un poc inclinat damunt unes forques o eradores; serveix per a porgar els cereals damunt l’era després de la batuda.

Porgador Garbell de malla estreta per a netejar els cereals o altres grans, sobretot per a llevar-ne les impureses i la pols.

Paller Gros munt de palla que es sol fer prop de l’era, després de la batuda, i serveix per a conservar la palla durant el temps que ha de durar el seu consum paulatí. N’hi ha de diferents formes: uns són més alts que amples, de base rodona o quadrada, coronats per una mena de capulla cònica, i estan bastits al voltant d’una perxa vertical; altres són de base quadrangular llarguera, més llargs que alts, i coronats en forma de teulada a dos vessants.

Fer net Amb el gra ja ensacat i la palla amuntegada, s’havia fet "net".