La societat oberta i els seus enemics és una obra en dos volums escrita per Karl Popper durant la Segona Guerra Mundial. En no trobar un editor als Estats Units, va ser publicada per primera vegada a Londres per Routledge el 1945. El treball critica les teories de l'historicisme teleològic en què la història es desenvolupa inexorablement d'acord amb lleis universals, i acusa com totalitari a Plató, Hegel i Marx, qui van confiar en l'historicisme per sostenir les seves filosofies polítiques.
A
La societat oberta i els seus enemics, Popper va desenvolupar una
crítica de l'historicisme i una defensa de la societat oberta: la
democràcia liberal. El llibre es divideix en dos volums; un volum porta el subtítol de La influència de Plató, i el segon volum , La plenamar de la profecia.El subtítol del primer volum és també la seva premissa central; és a dir, que la majoria dels intèrprets de Plató a través dels segles han estat seduïts per la seva grandesa. D'aquesta manera, argumenta Popper, han pres la seua filosofia
política com un idil·li benigne, en lloc de com hauria de ser vista:
un horrible malson totalitària d'engany, violència, retòrica d'una
raça superior i eugenèsia.
Al
contrari dels principals estudiosos de Plató de la seva època, Popper
va divorciar les idees de Plató de les de Sòcrates, afirmant que el
primer, en els seus últims anys, no va expressar cap de les tendències
humanitàries i democràtiques del seu mestre. En concret, acusa Plató de trair a Sòcrates a la República, on
retrata Sòcrates simpatitzant amb el totalitarisme.
Popper exalça l'anàlisi de Plató del canvi i el descontentament social, nomenant-lo com un gran sociòleg, encara que rebutja les seues solucions. Això prové de la lectura de Popper dels ideals humanitaris emergents de la democràcia atenesa, com els dolors de part de la seua desitjada 'societat oberta'. Segons la seva opinió, les idees historicistes de Plató són impulsades per la por al canvi que prové de tan liberal visió del món. Popper també suggereix que Plató va ser víctima de la seva pròpia vanitat; que tenia dissenys per esdevenir el rei filòsof suprem de la seva visió.
L'últim capítol del primer volum porta el mateix títol que el llibre, i conté les exploracions filosòfiques de Popper sobre la necessitat de la democràcia liberal com l'única forma de govern que permet la millora institucional sense violència i vessament de sang.
En el volum segon, Popper avança per criticar Hegel i Marx, remuntant les seves idees fins Aristòtil, i argumentant que els dos van estar en l'arrel del totalitarisme del segle XX.
El filòsof Sidney Hook va lloar La societat oberta i els seus enemics com una «subtilment argumentada i apassionadament escrita» crítica de les « idees historicistes que amenacen l'amor a la llibertat i l'existència d'una societat oberta» . Hook qualifica la crítica de Popper a les creences cardinals de l'historicisme com «indubtablement auscultada», assenyalant que l'historicisme «passa per alt la presència de veritables alternatives en la història, l'operació de processos causals plurals en el patró històric, i el paper dels ideals humans a la redeterminació del futur». No obstant això, Hook sosté que Popper «llegeix Plató massa literalment quan serveix als seus propòsits, i està massa segur de si mateix sobre quin és el significat 'real' de Plató quan els textos són ambigus». A més, Hook diu que el tractament que Popper fa d'Hegel és «absolutament abusiu» i «manifestament fals», assenyalant que «no hi ha cap referència a Hegel en el Mein Kampf d'Hitler».
Segons Leo Strauss, La societat oberta i els seus enemics confon la ciutat- en-el-discurs descrita a la República de Plató com un projecte de reforma del règim. Strauss cita Ciceró, «La República no treu a la llum el millor règim possible, sinó més aviat la naturalesa dels assumptes polítics - la naturalesa de la ciutat». Strauss argumenta que la ciutat-en-el-discurs era innatural, precisament perquè «es fa possible per l'abstracció d'Eros», o les necessitats del cos, i per tant mai podria orientar la política en la forma que Popper va afirmar.
Revisant el llegat del llibre a la fi del segle XX, Rajeev Bhargava va afirmar que Popper «malinterpreta notòriament a Hegel i Marx», argumentant també que la formulació que Popper va desplegar per defensar valors polítics liberals està «motivada per consideracions ideològiques partidistes basades curiosament en les més abstractes premisses metafísiques».
Les Open Society Foundations, creades pel inversor George Soros, estan inspirades en el seu nom i propòsit pel llibre de Popper.
Karl R. Popper
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada