El
nom de la rosa (títol original: Der Name der Rose) és una pel · lícula
ítalo-franc-alemanya del director Jean-Jacques Annaud estrenada el 1986 i
protagonitzada per Sean Connery (en el paper del frare franciscà
Guillem de Baskerville) i Christian Slater (com el novici Adso de Melk), basada en la novel·la homònima escrita per Umberto Eco.
Argument
Una abadia benedictina a Itàlia ha estat sacsejada per un fet inexplicable: un dels seus monjos ha mort d'una manera molt misteriosa. Per investigar aquest estrany succés, decideixen confiar a un monjo franciscà, fra Guillem de Baskerville (Sean Connery), qui arriba a l'abadia acompanyat del seu jove deixeble Adso de Melk (Christian Slater), per a una reunió entre la legació papal (llavors radicada a Avinyó, França) i els anomenats "espirituals" de la nounada ordre franciscana, entre els que es troba Ubertino dóna Casale. Tanmateix i donats els esdeveniments, a l'arribar Guillermo és requerit per l'abat perquè investigui l'estrany succés. Guillem de Baskerville, en altre temps inquisidor, té una intel · ligència i perspicàcia que no concorda amb la humilitat d'un bon franciscà, però és precisament per pensadors de l'època com Roger Bacon i Guillem d'Occam, promotors de la ciència i el raonament lògic com un do diví, que Guillem de Baskerville va desentranyant els secrets que amaga aquesta abadia enclavada al nord de la Roma del segle XIV.
En l'abadia, el nom s'omet a propòsit, viuen monjos que vénen de llocs remots i van al sant lloc per poder accedir a llibres que només es troben en aquesta biblioteca, al mateix temps, arriben amb algun rotllo o alguna edició "rara" de contribuir al patrimoni de l'Abadia. Els monjos estrangers copien a mà els textos que sol · liciten i elaboren acuradament una nova "edició" per poder tornar al seu monestir amb el text requerit.
Són temps en què l'emperador ha qualificat el Papa Joan XXII de herètic, i aquest al seu torn manté una guerra en contra dels frares de la vida pobra, que són representats per l'ordre de Sant Francesc, la qual té algunes dècades de haver estat "reconeguda", però que atempta-segons el pontífex d'Avinyó-contra els interessos de l'Església Catòlica, ja que sustenten que els apòstols i Crist mai van posseir res ni en comú ni en ús, la qual cosa és precisament l'assumpte a dirimir durant la trobada de la Legació Papal i la jove orde franciscà, encapçalada per Michele dóna Cesena.
En el fons, el que li preocupa l'alta cúria no és que se sàpiga si Jesús va ser pobre o no: en tot cas, l'angoixa neix de la idea que pugui gestar entre els fidels sobre si ha de ser pobre o no l'Església Catòlica . En cas afirmatiu, la influència i poder que ha ostentat perillarien. L'emperador Ludovico és qui antagonitza doncs amb el successor de Pere. Alguns dels que formen el grup dels "espirituals" franciscans van integrar el Capítol de Perusa i compten amb el suport de l'emperador, a qui convé que es pregoni la pobresa com a forma de vida i la "regla" franciscana. La reunió d'ambdues legacions és doncs molt important.
Sent doncs Guillem de Baskerville un home agut, descobreix que tots en l'abadia tenen alguna cosa a amagar: alguns, vicis de la carn, i altres, vicis de l'esperit. És precisament la set de coneixement (que en el llibre d'Umberto Eco anomena com "luxúria l'intel · lecte") la que origina els més tràgics esdeveniments vistos en tan tranquil i sant lloc, dedicat a la pregària.
És per això que es guardaven amb tant zel alguns llibres considerats com "prohibits": tal és el cas de "Poètica", escrit per Aristòtil, l'única còpia es troba resguardada ulls curiosos a l'Edifici (la Biblioteca) ja que el filòsof sosté a través dels seus exemples - tots còmics - que és a través del riure que es pot donar glòria a Déu, cosa que Jorge de Burgos - un dels monjos benedictins més vells ens els que habiten aquest monestir - sosté que el riure no és bona per a l'home: afirma que el llibre podria incitar els homes a perdre la por a l'infern i no necessitar a Déu.
A la cinta, magistralment dirigida per Jean-Jacques Annaud, s'observa un ríspido
diàleg protagonitzat per Jorge de Burgos i Guillem de
Baskerville, on precisament aquest últim exemplifica com alguns sants
apel · laven al riure per burlar-se dels infidels mentre que l'ancià i
ja cec monjo de Burgos sosté que això no és sinó la porta oberta per al pecat.
Aquest tipus de coneixement apareix com un delicte per a l'Església Catòlica, en aquest cas representada pel "Venerable Jorge". Fora de la religió, no es permetia la llibertat de pensament. Només les formes i el més estricte compliment de "La Regla" eren permesos. Com clar exemple, està aquest llibre misteriós: qui llegia el seu contingut moria.
Una abadia benedictina a Itàlia ha estat sacsejada per un fet inexplicable: un dels seus monjos ha mort d'una manera molt misteriosa. Per investigar aquest estrany succés, decideixen confiar a un monjo franciscà, fra Guillem de Baskerville (Sean Connery), qui arriba a l'abadia acompanyat del seu jove deixeble Adso de Melk (Christian Slater), per a una reunió entre la legació papal (llavors radicada a Avinyó, França) i els anomenats "espirituals" de la nounada ordre franciscana, entre els que es troba Ubertino dóna Casale. Tanmateix i donats els esdeveniments, a l'arribar Guillermo és requerit per l'abat perquè investigui l'estrany succés. Guillem de Baskerville, en altre temps inquisidor, té una intel · ligència i perspicàcia que no concorda amb la humilitat d'un bon franciscà, però és precisament per pensadors de l'època com Roger Bacon i Guillem d'Occam, promotors de la ciència i el raonament lògic com un do diví, que Guillem de Baskerville va desentranyant els secrets que amaga aquesta abadia enclavada al nord de la Roma del segle XIV.
En l'abadia, el nom s'omet a propòsit, viuen monjos que vénen de llocs remots i van al sant lloc per poder accedir a llibres que només es troben en aquesta biblioteca, al mateix temps, arriben amb algun rotllo o alguna edició "rara" de contribuir al patrimoni de l'Abadia. Els monjos estrangers copien a mà els textos que sol · liciten i elaboren acuradament una nova "edició" per poder tornar al seu monestir amb el text requerit.
Són temps en què l'emperador ha qualificat el Papa Joan XXII de herètic, i aquest al seu torn manté una guerra en contra dels frares de la vida pobra, que són representats per l'ordre de Sant Francesc, la qual té algunes dècades de haver estat "reconeguda", però que atempta-segons el pontífex d'Avinyó-contra els interessos de l'Església Catòlica, ja que sustenten que els apòstols i Crist mai van posseir res ni en comú ni en ús, la qual cosa és precisament l'assumpte a dirimir durant la trobada de la Legació Papal i la jove orde franciscà, encapçalada per Michele dóna Cesena.
En el fons, el que li preocupa l'alta cúria no és que se sàpiga si Jesús va ser pobre o no: en tot cas, l'angoixa neix de la idea que pugui gestar entre els fidels sobre si ha de ser pobre o no l'Església Catòlica . En cas afirmatiu, la influència i poder que ha ostentat perillarien. L'emperador Ludovico és qui antagonitza doncs amb el successor de Pere. Alguns dels que formen el grup dels "espirituals" franciscans van integrar el Capítol de Perusa i compten amb el suport de l'emperador, a qui convé que es pregoni la pobresa com a forma de vida i la "regla" franciscana. La reunió d'ambdues legacions és doncs molt important.
Sent doncs Guillem de Baskerville un home agut, descobreix que tots en l'abadia tenen alguna cosa a amagar: alguns, vicis de la carn, i altres, vicis de l'esperit. És precisament la set de coneixement (que en el llibre d'Umberto Eco anomena com "luxúria l'intel · lecte") la que origina els més tràgics esdeveniments vistos en tan tranquil i sant lloc, dedicat a la pregària.
És per això que es guardaven amb tant zel alguns llibres considerats com "prohibits": tal és el cas de "Poètica", escrit per Aristòtil, l'única còpia es troba resguardada ulls curiosos a l'Edifici (la Biblioteca) ja que el filòsof sosté a través dels seus exemples - tots còmics - que és a través del riure que es pot donar glòria a Déu, cosa que Jorge de Burgos - un dels monjos benedictins més vells ens els que habiten aquest monestir - sosté que el riure no és bona per a l'home: afirma que el llibre podria incitar els homes a perdre la por a l'infern i no necessitar a Déu.
A la cinta, magistralment dirigida per Jean-Jacques Annaud, s'observa un ríspido
diàleg protagonitzat per Jorge de Burgos i Guillem de
Baskerville, on precisament aquest últim exemplifica com alguns sants
apel · laven al riure per burlar-se dels infidels mentre que l'ancià i
ja cec monjo de Burgos sosté que això no és sinó la porta oberta per al pecat.Aquest tipus de coneixement apareix com un delicte per a l'Església Catòlica, en aquest cas representada pel "Venerable Jorge". Fora de la religió, no es permetia la llibertat de pensament. Només les formes i el més estricte compliment de "La Regla" eren permesos. Com clar exemple, està aquest llibre misteriós: qui llegia el seu contingut moria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada