La fi de l'hivern

L'hivern és una de les quatre estacions de les zones temperades. La paraula hivern ve del llatí hibernum. Aquesta estació es caracteritza per dies més curts, nits més llargues i temperatures més baixes a mesura que ens allunyem de l'equador.

Astronòmicament, comença amb el solstici d'hivern al voltant del 21 de juny en l'hemisferi sud i el 21 de desembre en l'hemisferi nord, i culmina amb l'equinocci de primavera, al voltant del 21 de setembre en l'hemisferi sud i el 21 de març a al nord, variant les dates lleument segons l'any. El fet que l'òrbita de la Terra sigui líptica, es tradueix en una durada menor de l'hivern a l'hemisferi nord i major respecte a aquest en el sud, ja que al juliol es produeix l'afeli, durant l'hivern austral, i al gener el periheli durant el boreal. En resum, l'hivern dura aproximadament 4 dies més en l'hemisferi austral respecte al boreal.


Meteorològicament, en canvi, se solen considerar hivernals els mesos sencers de juny, juliol i agost en l'hemisferi sud i desembre, gener i febrer en l'hemisferi nord.

En la mitologia grega l'hivern es deu a que Hades, déu de l'inframón, segresta a Persèfone per fer la seva esposa. Zeus li ordena a Hades que la torne i se la lliure a Demèter, deessa de la terra i la seva mare. No obstant això, Hades enganya a Persèfone i li fa menjar el menjar dels morts, de manera que Zeus li ordena a Persèfone que passe sis mesos amb Demèter i sis mesos amb Hades. Durant el temps en què la seva filla està amb Hades, Demèter s'entristeix i provoca la tardor i l'hivern.

I per a recrear-se en una fi aquesta cançó: