diumenge, 20 de març del 2011

La fi de l'hivern

L'hivern és una de les quatre estacions de les zones temperades. La paraula hivern ve del llatí hibernum. Aquesta estació es caracteritza per dies més curts, nits més llargues i temperatures més baixes a mesura que ens allunyem de l'equador.

Astronòmicament, comença amb el solstici d'hivern al voltant del 21 de juny en l'hemisferi sud i el 21 de desembre en l'hemisferi nord, i culmina amb l'equinocci de primavera, al voltant del 21 de setembre en l'hemisferi sud i el 21 de març a al nord, variant les dates lleument segons l'any. El fet que l'òrbita de la Terra sigui líptica, es tradueix en una durada menor de l'hivern a l'hemisferi nord i major respecte a aquest en el sud, ja que al juliol es produeix l'afeli, durant l'hivern austral, i al gener el periheli durant el boreal. En resum, l'hivern dura aproximadament 4 dies més en l'hemisferi austral respecte al boreal.


Meteorològicament, en canvi, se solen considerar hivernals els mesos sencers de juny, juliol i agost en l'hemisferi sud i desembre, gener i febrer en l'hemisferi nord.

En la mitologia grega l'hivern es deu a que Hades, déu de l'inframón, segresta a Persèfone per fer la seva esposa. Zeus li ordena a Hades que la torne i se la lliure a Demèter, deessa de la terra i la seva mare. No obstant això, Hades enganya a Persèfone i li fa menjar el menjar dels morts, de manera que Zeus li ordena a Persèfone que passe sis mesos amb Demèter i sis mesos amb Hades. Durant el temps en què la seva filla està amb Hades, Demèter s'entristeix i provoca la tardor i l'hivern.

I per a recrear-se en una fi aquesta cançó:


1 comentari:

Anònim ha dit...

bona entrada de l'hivern...
i gràcies per anomenar la mitologia i a Perséfone al blog de filosofia.