El ciberpunk (una combinació de cibernètica i punk) és un subgènere de ciència-ficció i ficció distòpica, que es centra en la tecnologia avançada com els ordinadors o la tecnologia de la informació, associada amb algun grau de desordre social. La trama de la literatura ciberpunk sovint gira en torn al conflicte entre hackers, intel·ligència artificial i mega corporacions, que tendeix a estar situat en una Terra del futur pròxim, més que a l'espai exterior predominant en la ciència-ficció en el moment del naixement del ciberpunk. Les ciutats d'aquest futur tenen característiques distòpiques, però també són marcades per una energia i una diversitat extraordinàries. Molta de l'atmosfera del gènere es fa eco del cine negre, i les obres escrites en el gènere sovint utilitzen tècniques de les novel·les de detectius.
Mentre aquest estil atrevit i colpidor s'anomenava revolucionari durant els seus primers dies, alguns observadors posteriors concloïen que en termes de literatura, la majoria de les tècniques narratives de ciberpunk eren menys innovadores que les de l'Ona Nova, vint anys abans. Els principals exponents del ciberpunk inclouen a William Gibson, Rudy Rucker, John Shirley i Bruce Sterling. El terme es va estendre durant els anys 80 i encara s'utilitza.
A principis i mitjans dels 80, el ciberpunk es convertia en un tema de moda en cercles acadèmics, on començava a ser tema d'investigació postmodernista. Durant el mateix període, el gènere s'introduïa a Hollywood i es convertia en un dels principals estils de ciència-ficció del cinema. Moltes pel·lícules populars, com Blade Runner (adaptació de la novela Els androides somien amb xais elèctrics? de Philip K. Dick) i la trilogia Matrix es poden veure com desenvolupaments prominents dels estils visuals i temes del gènere. Els videojocs, els jocs de taula i els jocs de rol sovint presenten trames fortament influïdes pels escrits i les pel·lícules ciberpunk. A principis dels anys 90, hi hagueren algunes tendències de moda i música que s'etiquetaren com ciberpunk.
A mesura que més escriptors començaven a treballar amb conceptes ciberpunk, emergiren nous subgèneres, cadascun dels quals es centra en la tecnologia i els seus efectes socials d'una manera diferent. Els exemples inclouen el steampunk, iniciat per Tim Powers, K. W. Jeter i James Blaylock, i el biopunk, on destaca Paul Di Filippo. A més a més, hi ha gent que pensa que els obres com Snow Crash de Neal Stephenson defineixen una categoria de postciberpunk, encara que la diferència d'aquesta categoria potser és només una qüestió de definició.
Mentre aquest estil atrevit i colpidor s'anomenava revolucionari durant els seus primers dies, alguns observadors posteriors concloïen que en termes de literatura, la majoria de les tècniques narratives de ciberpunk eren menys innovadores que les de l'Ona Nova, vint anys abans. Els principals exponents del ciberpunk inclouen a William Gibson, Rudy Rucker, John Shirley i Bruce Sterling. El terme es va estendre durant els anys 80 i encara s'utilitza.
A principis i mitjans dels 80, el ciberpunk es convertia en un tema de moda en cercles acadèmics, on començava a ser tema d'investigació postmodernista. Durant el mateix període, el gènere s'introduïa a Hollywood i es convertia en un dels principals estils de ciència-ficció del cinema. Moltes pel·lícules populars, com Blade Runner (adaptació de la novela Els androides somien amb xais elèctrics? de Philip K. Dick) i la trilogia Matrix es poden veure com desenvolupaments prominents dels estils visuals i temes del gènere. Els videojocs, els jocs de taula i els jocs de rol sovint presenten trames fortament influïdes pels escrits i les pel·lícules ciberpunk. A principis dels anys 90, hi hagueren algunes tendències de moda i música que s'etiquetaren com ciberpunk.
A mesura que més escriptors començaven a treballar amb conceptes ciberpunk, emergiren nous subgèneres, cadascun dels quals es centra en la tecnologia i els seus efectes socials d'una manera diferent. Els exemples inclouen el steampunk, iniciat per Tim Powers, K. W. Jeter i James Blaylock, i el biopunk, on destaca Paul Di Filippo. A més a més, hi ha gent que pensa que els obres com Snow Crash de Neal Stephenson defineixen una categoria de postciberpunk, encara que la diferència d'aquesta categoria potser és només una qüestió de definició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada