dijous, 16 d’abril del 2009

La SIDA


En tornar de les vacances abordarem un tema en les classes d'Ètica i Filosofia tan controvertit per l'estigma social, com important de conéixer pel que fa a la salut pròpia, les pràctiques de risc i la prevenció en general. Primer ens informarem sobre que és el virus VIH i la SIDA en general. Després vorem les formes i vies per les quals es pot contraure i les maneres i pràctiques que eviten el contagi.
Vist açò vorem la pel.lícula "Philadelphia", la qual va ser la primera que va tractar aquesta malaltia i l'estigma social a ella asociada. Va guanyar dos Oscar.
Per a finalitzar l'activitat encomanaré, com és costum ja, un treballet amb informació sobre el tema i una valoració personal.
Per a anar introduint-se ací tens una fitxa de la peli amb sinòpsi, i una cançó de la banda sonora.

SINOPSI

A principis dels anys noranta, Andy Beckett (Tom Hanks) és un jove i brillantíssim advocat que treballa en el bufet més prestigiós de Filadèlfia. És molt valorat pels seus caps i té unes expectatives professionals immillorables. Andy és homosexual i ho amaga als responsables de l’empresa. De sobte la seva vida es veu trasbalsada per la sida. Tot i que té parella estable (Miguel, protagonitzat per Antonio Banderas), amb una relació esporàdica contrau aquesta malaltia.

Els símptomes de la malaltia es fan evidents, des de la direcció del bufet es saboteja la seva feina i, argumentant negligència i baix rendiment, és acomiadat. Andrew decideix demandar l’empresa d’advocats perquè l’autèntica raó per la qual ha estat despatxat és perquè té la sida i és homosexual. El seu advocat en el litigi serà Joe Miller –Denzel Washington– que, tot i mantenir una dura lluita interna a causa dels seus prejudicis homòfobs, acabarà comprenen la condició i el drama d’un Andy, la vida del qual s’anirà apagant a mesura que avança el judici.


FITXA DE LA PEL.LÍCULA

Títol : Philadelphia

Nacionalitat: USA. 1993.

Producció: Edward Saxon i Jonathan Demme.

Director: Jonathan Demme

Guió: Ron Nyswaner

Fotografia: Tak Fujimoto

Música: Howard Shore. Bruce Springsteen.

Muntatge: Tak Fujimoto

Durada: 115 minuts

Distribució: Tristar Pictures


Intèrprets: Tom Hanks (Andrew Beckett); Denzel Washington (Joe Miller); Antonio Banderas (Miguel Álvarez); Jason Robards (Charles Wheeler); Joanne Woodward (Sarah Beckett); Mary Steenburger (Belinda Comine); Charles Napier ( Judge Garnett).



dimecres, 15 d’abril del 2009

Otakus


Un otaku (おたく) és conegut fora del Japó com una persona amb gust bastant marcat per l'anime i el manga. En el seu país d'origen, però, el significat és més proper a la definició de friki, una persona que es desviu per una afició com els ordinadors, la música, els automòbils, etc. Aquest terme japonès ha passat a l'Occident amb el significat d'"aficionat al manga". Al Japó, el terme és generalment despectiu, encara que recentment, de la mateixa manera que el terme geek, alguns japonesos l'empren amb orgull. A l'Occident pot tenir tant connotacions negatives com positives, depenent de la comunitat on s'utilitzi.

La paraula otaku prové del japonès お (o, una partícula honorífica) + 宅 (taku, casa). Es va emprar als anys 80 com a un pronom de segona persona entre els fotògrafs aficionats, encara que a mesura que el terme es va anar extenent, va passar a ser empleat per altres per a referir-se als fotògrafs aficionats. Com els fotògrafs aficionats eren vists com socialment maldestres, reservats i obsesionats amb la seva afició, otaku fou adaptant aquelles connotacions negatives i passà a referir-se a qualsevol aficionat obsessiu. Un estereotip comú d'otaku és el de l'home jove que viu a casa sense treball i amb pocs contactes socials fora del seu cercle d'amics otakus. Actualment, per a distingir aquest significat modern de l'anterior, tota la paraula s'escriu en hiragana (おたく) o katakana (オタク).

Algunes produccions d'anime fortament associades a la cultura otaku són Neon Genesis Evangelion i Otaku no Video, dels estudis Gainax. Otaku no Video, en particular, inclou un estudi documental sobre la realitat de la cultura otaku de l'època (1992), mentre que l'anime Genshiken reflecteix la realitat actual de l'otaku.


dimarts, 14 d’abril del 2009

Carta d'un indi a un President

Aquesta carta que va escriure el indi Seattle, Jefe de la tribu Suwamish al President dels USA, Mr. Franklin Pierce, l'any 1855, com a resposta a la seua oferta de compra de les terres Suwamish, és un document esborronador que deixa vore i comprendre la concepció de la terra, la natura, la comunitat i la vida que tenien eixos "salvatges" que a la majoria de les narracions que nosaltres tractem són pintats com a uns assasins sense moral ni sentiments. La lliçó que dona un indi, de cultura inferior i subdesenvolupada als ulls dels moderns, prospers i sabuts blancs protestants colonitzadors, és antològica.

CARTA DEL JEFE SEATTLE AL PRESIDENT DELS USA

Com pot comprar o vendre el firmament, ni encara la calor de la terra? Aquesta idea ens és desconeguda.

Si no som amos de la frescor de l'aire ni del fulgor de les aigües, com podran vostès comprar-los?

Cada parcel·la d'aquesta terra és sagrada per al meu poble. Cada brillant mata de pi, cada òbol en les platges, cada gota de rosada en els foscs boscos, cada altell i fins al so de cada insecte és sagrat a la memòria i al passat del meu poble. La saba que circula per les venes dels arbres duu amb si les memòries dels pells vermelles... (carta completa).




Ironia, tolerància i diversitat








L'altre dimarts després d'un bon dia em vaig trobar una cançó trista. Hui ha sigut al revés, després d'un dia gris m'he trobat una cançó que m'ha despertat un somriure. Atents a la lletra que no te desperdici.

dilluns, 13 d’abril del 2009

Balcans


Pot ser vos sone açò dels Balcans per la guerra que hi va haver a aquesta península entre les etnies de la que fou Iugoslàvia durant els anys noranta de la qual s'hi deriva un mot tant trist com "balcanització". No obstant la diversitat étnica, ligúística i religiosa de la regió no solament cristalitza en conflictes bèlics sino també a la música. És molt interesant el folk d'aquesta regió del sud-est europeu. Com a mostra us deixe una cançó del conegut Goran Bregovic el qual a fet les bandes sonores d'un director de cinema serbi també molt conegut, Emir Kusturica.

dimarts, 7 d’abril del 2009

Adhan


La llamada a la oración o aḏān ([ʔaðān]; se puede encontrar transcrito como adhan, azhan o adan entre otras variantes) es la fórmula que se usa en el Islam para convocar a los fieles a la oración obligatoria (salat). Usualmente la recita o canta el almuédano desde el minarete de la mezquita. La palabra aḏānEn castellano,adj:procede de la raíz árabe ʼḏn, que significa «oír».

El objetivo del aḏān es convocar a los fieles a la oración y se pronuncia cinco veces al día en el islam sunní y tres veces en el islam chií. Tras el aḏān hay una segunda fórmula llamada iqāma que se pronuncia justo después del inicio de la oración y que tiene por objeto informar precisamente de que la oración ha empezado.


Món boig

Hui ha sigut un bon dia però per un revol del atzar he escoltat aquesta cançó i m'he posat trist. La melangia no és bona, és fins i tot malaltisa però a vegades aboca coses tan belles com aquesta.





TODO A MÍ ALREDEDOR SON CARAS CONOCIDAS
SITIOS GASTADOS, CARAS GASTADAS.
LISTAS Y DESPIERTAS PARA SUS CARRERAS DIARIAS
HACIA NINGÚN SITIO, HACIA NINGÚN SITIO.
SUS LÁGRIMAS EMPAÑAN LAS GAFAS
INEXPRESIVAS, INEXPRESIVAS.
OCULTO MI CABEZA, QUIERO AHOGARME EN MI PENA
NO HAY MAÑANA, NO HAY MAÑANA.

EN CIERTO MODO RESULTA DIVERTIDO, EN CIERTO MODO TRISTE.
LOS SUEÑOS EN LOS QUE AGONIZO SON LOS MEJORES QUE HE TENIDO.
RESULTA DURO DE DECIR, DURO DE ACEPTAR
CUANDO LA GENTE CAMINA EN CÍRCULOS.
ES UN MUNDO DESQUICIADO.

NIÑOS ESPERANDO EL DÍA EN QUE SE SENTIRÁN BIEN
FELIZ CUMPLEAÑOS, FELIZ CUMPLEAÑOS
PROGRAMADOS PARA SENTIR EN EL MODO EN QUE DEBERÍAN
SIÉNTATE Y ESCUCHA, SIÉNTATE Y ESCUCHA.
EN EL COLEGIO ESTABA MUY NERVIOSO
NADIE ME CONOCÍA, NADIE ME CONOCÍA.
MAESTRO DIME CUAL ES MI LECCIÓN
MIRA A TRAVÉS DE MI, MIRA A TRAVÉS DE MI.

EN CIERTO MODO RESULTA DIVERTIDO, EN CIERTO MODO TRISTE.
LOS SUEÑOS EN LOS QUE AGONIZO SON LOS MEJORES QUE HE TENIDO.
RESULTA DURO DE DECIR, DURO DE ACEPTAR
CUANDO LA GENTE CAMINA EN CÍRCULOS.
ES UN MUNDO DESQUICIADO.
AMPLIA TU MUNDO.
MUNDO LOCO.