dimarts, 24 de març del 2009

Match Point i la Filosofia



Per a que no penseu que el que veiem a les classes de Filosofia o Ètica són ocurrències arbitràries o capritxoses cite ací un article sobre Match Point que he trobat, escrit per Miquel Tresserras Catedràtic d’Història del Pensament Contemporani. L'article complet el tens al box.


-->
"D’entrada, la història sembla un fulletó. I, malgrat les aparences, Match point no és un film sobre la vida ordinària, matèria de la secció de societat en els diaris, sinó que, prenent uns fets en
què s’impliquen un professor de tennis, una família rica i una jove que no aconsegueix tenir èxit com a actriu, Allen s’eleva a una reflexió sobre el sentit de l’ètica i, per tant, de la vida. Fa filosofia, pels temes que tracta i per la manera com ho fa. Que el mal i l’atzar són temes filosòfics no cal provar-ho, omnipresents en la quotidianitat de tots els temps, han estat a l’origen de les religions i matèria de totes les savieses. Pel que fa al mètode, com a gènerel iterari, la filosofia s’endinsa en els fenòmens corrents i, des de l’arrel, es demana el perquè; o, si es vol, s’enfila per damunt d’allò que, ordinari o sorprenent, sembla natural i, des de certa distància, prova de veure’n la causa última, les conseqüències i la relació amb les inquietuds més profundes de la gent. És el que fa, per exemple, la “filosofia del llenguatge ordinari” de Wittgenstein, elevar-se paradoxalment per damunt del llenguatge ordinari. Per això la filosofia en general té tendència a levitar, i a esgarriar-se, quan, elevant-se, abandona els esdeveniments de cada dia."

3 comentaris:

Anònim ha dit...

gran verdad, OTAKUS al poder ¡¡ xDDDD

Γεώργιος ha dit...

ah clar! com no sabem el final de la peli no podem saber quines són les conseqüències eh! ¬¬
otakus al poder! xdddd
PD: Xavi envians les notes perfavor!

haïssa ha dit...

que gran pel·lícula!
m'agrada més que hume..jaaja

res,passava a fer una visita i he vist que perfi jo també puc comentar.
tens un blog molt interessant xavi!