"Relativisme" és un mot que alça pasions i tensions però que en aquestos temps de posmodernitat s'ha tornat habitual, be per a detentar-lo, o be per a utilitzar-lo com un insult o improperi. De relativismes hi ha uns quants i el sentit en que s'usa la paraula fa que aquesta no siga univoca sino més aviat polisèmica. Hi ha el relativisme cultural, l'epistemològic, el físic, el moral i fins i tot hi ha un de popular o vulgar. Hi ha qui troba en el relativisme una lacra o perill per a la integritat moral, la coherència etico-política i fins i tot per a la mateixa concepció d'allò definitori per a la humanitat i la recta conciència; i hi ha qui troba en el relativisme una mirada consecuent amb el pluralisme, la tolerància, i el respecte a la diferencia en un món divers, contingent i multidireccional; o hi ha una mirada com a mínim escèptica i distanciada de les fites i els mites dels "objectivismes" que porta a relativitzar la validesa de molts supòsits de la moral moderna i la seua "Raó".
No obstant açò, el relativisme ha estat present en la cultura i en la filosofia des de fa temps. Els Sofistes de la il.lustració atenenca ja atacaren la idea de la veritat única i Sócrates i Platò també entraren en el nus per a defensar esències objectives i inmutables. Montaigne es pregunta pels costums dels altres culturals en plena il.lustració francesa. Nietzsche rebutja i desfonda el platonisme acceptant la multiplicitat del devenir. Ja en els nostres dies Heidegger mostra la falta de fonament de la metafísica i Vattimo ens anima a viure l'aventura de la diferència acceptant una ontologia de la finitud i una filosofia hermenèutica consecuent amb la dita nietzscheana, "el món verdader ha esdevingut una fàbula".
Per aixó crec que us resultaràn interesants aquestes adreces. Les primeres són l'entrada Relativisme i Relativismo en Wikipedia. Altres són la pàgina sobre filosofia que dedica Alcoberro i altra un bloc anomenat Copépodo que dona la seua visó sobre el tema.
També deixe una versió de Nina Hagen (punk dels 80) del "My way", una altra de Nina Simone i la clàssica de Sinatra.
No obstant açò, el relativisme ha estat present en la cultura i en la filosofia des de fa temps. Els Sofistes de la il.lustració atenenca ja atacaren la idea de la veritat única i Sócrates i Platò també entraren en el nus per a defensar esències objectives i inmutables. Montaigne es pregunta pels costums dels altres culturals en plena il.lustració francesa. Nietzsche rebutja i desfonda el platonisme acceptant la multiplicitat del devenir. Ja en els nostres dies Heidegger mostra la falta de fonament de la metafísica i Vattimo ens anima a viure l'aventura de la diferència acceptant una ontologia de la finitud i una filosofia hermenèutica consecuent amb la dita nietzscheana, "el món verdader ha esdevingut una fàbula".
Per aixó crec que us resultaràn interesants aquestes adreces. Les primeres són l'entrada Relativisme i Relativismo en Wikipedia. Altres són la pàgina sobre filosofia que dedica Alcoberro i altra un bloc anomenat Copépodo que dona la seua visó sobre el tema.
També deixe una versió de Nina Hagen (punk dels 80) del "My way", una altra de Nina Simone i la clàssica de Sinatra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada