diumenge, 3 de maig del 2009

Els clàssics se la sabien tota


Un amic de Filosofia Esplugues, Josep L. Pitarch, professor i escriptor, col.laborarà amb traduccions de dites dels clàssics que com voreu són molt il.lustratives i interessants. De moment ahí van algunes.

Amb unes bones recomanacions, com les que podem llegir en els clàssics, es fa molt més fàcil anar tirant per la vida. En alguns moments, fins i tot, les seues clàssiques reflexions ens poden servir per a entendre i, sobre tot, per a suportar amb resignació alguna inclemència peremptòria. Avui recollim tres cites: de Catul (Carmina, 8), d’Ovidi (Metamorfosis, 6, 195)) i de Persi Flac (Sàtires, 2, 38).


Del primer, uns versos eminentment pràctics: “Miser Catulle, desinas ineptire et quod vides perisse, perditum ducas”, o siga que “ai desgraciat de Catul, deixa de fer ximpleries i quan veges que una cosa no té remei, dóna-ho per perdut”. En definitiva, en lloc de discutir amb ningú/ninguna, és millor deixar-ho córrer...


D’Ovidi, una preciosa reflexió per als qui ja som a la nòmina de la tercera edat, o ens aproximem: “Major sum quan cui possit fortuna nocere”, que vol dir que “ja sóc massa major perquè la sort em puga ser nociva”. Quina tranquil·litat viure sense temors, si cobrarem o no la pensió de jubilació, per exemple...


I finalment, de Persi, una preciosa manera d’acomiadar-se d’una persona que estimem: “Quicquid calcaveris hic, rosa fiat”, “siga on siga per on trepitges, que nasquen roses”. Una manera de dir adéu i fins demà a una persona, i fins i tot dir-li adéu per sempre i sense rencors.


Vale, que ho passeu bé.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Puc contribuir?
"Perfer et obdura: multo graviora tulisti" (resisteix i persevera: has suportat coses molt més greus). Ovidi, Tristia.
Potser açò anime els alumnes quan comencen els exàmens.

ivan ha dit...

Hola Xavi, que bé que Pitarch aporte el seu extens saber. Estaré pendent de les noves aportacions. La traducció de Catul jo la faria d'altra forma (sobretot el que vull dir és que inclouria dues vegades el verb perdre, i llevaria allò de no tenir remei). A més a més: Les traduccions castellanes tradueixen miser per desgraciado, potser per una necessitat rítmica, però ho entenc menys en català. Finalment encara que aquests versos poden dir moltes coses, la interpretació que escrius no m'acaba. És un poema d'amor en el fons. I bé està dir que la dita maximeta se la va passar per ahí vaig unes quantes vegades. Ai Lídia!!! Jo la deixaria així:
Míser Catul, deixa de delirar, i el que veges perdut, perdut considera-ho.

Marisa Miralles ha dit...

Vaya,vaya,Xavi;yo con el Chikilicuatre y tu citando a los clásicos.Con razón mis alumnos se quejan de que eso no es propio de mí.Me ha gustado mucho la entrada y creo que la interpretación de los versos de Catulo sacados de su contexto (poesía erótica)puede ser la que has publicado.

Γεώργιος ha dit...

http://plataformapeldretmasculi.blogspot.com/
http://plataformapeldretmasculi.blogspot.com/
http://plataformapeldretmasculi.blogspot.com/
http://plataformapeldretmasculi.blogspot.com/
http://plataformapeldretmasculi.blogspot.com/
http://plataformapeldretmasculi.blogspot.com/
PASSA'T!:DDDD