Hacker és un terme que es fa servir per descriure diferents tipus d'expert en ordinadors, encara que de vegades se n'estén el significat a gent que té un interès específic (i capacitat innata) per un tema en concret. El TERMCAT va proposar també el terme furoner (de fura, tafaner) com a traducció al català, però actualment ha quedat com a sinònim d'escassa implantació.
És un mot que té dues definicions principals, una de pejorativa i una d'elogiosa. En l'ús general i en els mitjans de comunicació, s'associa a intrusos d'ordinadors i a criminals. En canvi, dins la comunitat informàtica es fa servir per a descriure algun programador o tècnic especialment hàbil. Per exemple en Linus Torvalds (creador del kernel linux) és considerat hacker en el sentit positiu de la paraula.
Dins del sentit despectiu del terme també cal diferenciar entre els crackers (aquells que entren il·legalment a ordinadors aliens, creen virus, roben números de targetes de crèdit, etc.) i els hackers que, sempre que fan intrusions a d'altres ordinadors, ho fan amb fins informatius i no delictius.
Es diu que el terme de hacker va sorgir dels programadors de l'Institut Tecnològic de Massachussets (MIT), que en els 60, per usar hacks, es van cridar a si mateixos hackers per a indicar que podien fer programes millors i encara més eficaços, o que feien coses que ningú havia pogut fer. També es diu que la paraula deriva de "hack", terme que s'utilitzava per a descriure la forma que els tècnics telefònics arreglaven caixes defectuoses, un cop sec. I la persona que feia això era cridada hacker. Els hackers no són pirates informàtics. Aquests últims són aquells qui adopten per negoci la reproducció, apropiació o acaparación i distribució, amb fins lucratives, i a gran escala, del programari desenvolupat per uns altres, sense aportar a aquest una millora, ni un benefici a la comunitat. Qui, d'altra banda, es dediquen a alterar la informació i realitzar atacs a altres sistemes amb una finalitat nociva o destructiva, reben el nom de crackers. El sistema operatiu GNU/Linux ha estat creat i és mantingut en la seva majoria per hackers. GNU/Linux és un sistema operatiu sorgit arran de la unió del projecte GNU i el nucli Linux (nucli), també anomenat kernel. El nucli del sistema operatiu, Linux, va ser creat per l'intrús Linus Torvalds, sent el nom del sistema és un acrònim del nom de l'autor del nucli o kernel i d'un projecte lliure basat en el sistema operatiu Unix, denominat GNU, el qual també va ser desenvolupat per l'intrús Richard Stallman. Aquesta definició del terme, resulta, no obstant això, una miqueta àmplia, al no correspondre's amb la concepció més estesa, difosa en part per la premsa, la literatura i el sensacionalisme mediàtic, i adoptada com mite urbà. També s'associa el terme hacker a aquelles persones que posseïxen elevats coneixements de sistemes i seguretat informàtica, els quals poden emprar en benefici propi i de la comunitat amb que comparteixen interessos. En tals casos sol distingir-se entre aquells les accions dels quals són de caràcter constructiu, informatiu o només intrusivo, o que a més ho són de tipus destructiu, catalogats respectivament d'intrusos i crackers, o en cercles anglosaxons, de vegades, per les expressions angleses "white hat" i "black hat". Recentment ha aparegut el terme, més neutre, "grey hat" ("barret gris") per a referir-se a aquells intrusos que ocasionalment traspassen els límits entre ambdues categories, o els quals realitzen accions que sense ser èticament reprovables són ratllades per la legalitat vigent o ideologia dominant com accions delictives, il·lícites o il·legals, o fins i tot al revés.
Des de l'any 2002-2003, s'ha anat configurant una perspectiva més àmplia del hacker però amb una orientació a la seva integració al hacktivisme en tant moviment. Apareixen espais autònoms denominats hacklab i els hackmeeting com instàncies de diàleg de hackers. Des d'aquesta perspectiva, s'entén al hscker com una persona que és part d'una consciència col·lectiva que promou la llibertat del coneixement i la justícia social. En aquest cas, els rols d'un hacker poden entendre's en quatre aspectes:
* Donar suport processos d'apropiació social o comunitària de les tecnologies.
* Posar a la disposició del domini públic el maneig tècnic i destreses arribades personal o grupalment.
* Crear nous sistemes, eines i aplicacions tècniques i tecnològiques per a posar-les a la disposició del domini públic.
* Realitzar accions de hacktivisme tecnològic amb la finalitat d'alliberar espais i defensar el coneixement comú, o mancomunal.
Per a més curiositat ací va un enllaç a una Història dels Hackers, i vos recorde que en el box està disponible "La ética hacker" de Pekka Himanen.
És un mot que té dues definicions principals, una de pejorativa i una d'elogiosa. En l'ús general i en els mitjans de comunicació, s'associa a intrusos d'ordinadors i a criminals. En canvi, dins la comunitat informàtica es fa servir per a descriure algun programador o tècnic especialment hàbil. Per exemple en Linus Torvalds (creador del kernel linux) és considerat hacker en el sentit positiu de la paraula.
Dins del sentit despectiu del terme també cal diferenciar entre els crackers (aquells que entren il·legalment a ordinadors aliens, creen virus, roben números de targetes de crèdit, etc.) i els hackers que, sempre que fan intrusions a d'altres ordinadors, ho fan amb fins informatius i no delictius.
Es diu que el terme de hacker va sorgir dels programadors de l'Institut Tecnològic de Massachussets (MIT), que en els 60, per usar hacks, es van cridar a si mateixos hackers per a indicar que podien fer programes millors i encara més eficaços, o que feien coses que ningú havia pogut fer. També es diu que la paraula deriva de "hack", terme que s'utilitzava per a descriure la forma que els tècnics telefònics arreglaven caixes defectuoses, un cop sec. I la persona que feia això era cridada hacker. Els hackers no són pirates informàtics. Aquests últims són aquells qui adopten per negoci la reproducció, apropiació o acaparación i distribució, amb fins lucratives, i a gran escala, del programari desenvolupat per uns altres, sense aportar a aquest una millora, ni un benefici a la comunitat. Qui, d'altra banda, es dediquen a alterar la informació i realitzar atacs a altres sistemes amb una finalitat nociva o destructiva, reben el nom de crackers. El sistema operatiu GNU/Linux ha estat creat i és mantingut en la seva majoria per hackers. GNU/Linux és un sistema operatiu sorgit arran de la unió del projecte GNU i el nucli Linux (nucli), també anomenat kernel. El nucli del sistema operatiu, Linux, va ser creat per l'intrús Linus Torvalds, sent el nom del sistema és un acrònim del nom de l'autor del nucli o kernel i d'un projecte lliure basat en el sistema operatiu Unix, denominat GNU, el qual també va ser desenvolupat per l'intrús Richard Stallman. Aquesta definició del terme, resulta, no obstant això, una miqueta àmplia, al no correspondre's amb la concepció més estesa, difosa en part per la premsa, la literatura i el sensacionalisme mediàtic, i adoptada com mite urbà. També s'associa el terme hacker a aquelles persones que posseïxen elevats coneixements de sistemes i seguretat informàtica, els quals poden emprar en benefici propi i de la comunitat amb que comparteixen interessos. En tals casos sol distingir-se entre aquells les accions dels quals són de caràcter constructiu, informatiu o només intrusivo, o que a més ho són de tipus destructiu, catalogats respectivament d'intrusos i crackers, o en cercles anglosaxons, de vegades, per les expressions angleses "white hat" i "black hat". Recentment ha aparegut el terme, més neutre, "grey hat" ("barret gris") per a referir-se a aquells intrusos que ocasionalment traspassen els límits entre ambdues categories, o els quals realitzen accions que sense ser èticament reprovables són ratllades per la legalitat vigent o ideologia dominant com accions delictives, il·lícites o il·legals, o fins i tot al revés.
Des de l'any 2002-2003, s'ha anat configurant una perspectiva més àmplia del hacker però amb una orientació a la seva integració al hacktivisme en tant moviment. Apareixen espais autònoms denominats hacklab i els hackmeeting com instàncies de diàleg de hackers. Des d'aquesta perspectiva, s'entén al hscker com una persona que és part d'una consciència col·lectiva que promou la llibertat del coneixement i la justícia social. En aquest cas, els rols d'un hacker poden entendre's en quatre aspectes:
* Donar suport processos d'apropiació social o comunitària de les tecnologies.
* Posar a la disposició del domini públic el maneig tècnic i destreses arribades personal o grupalment.
* Crear nous sistemes, eines i aplicacions tècniques i tecnològiques per a posar-les a la disposició del domini públic.
* Realitzar accions de hacktivisme tecnològic amb la finalitat d'alliberar espais i defensar el coneixement comú, o mancomunal.
Per a més curiositat ací va un enllaç a una Història dels Hackers, i vos recorde que en el box està disponible "La ética hacker" de Pekka Himanen.
1 comentari:
Xavi podriem aplaçar el examen de lectura pa l'altra setmana no?...
Publica un comentari a l'entrada