Traducció dels termes alemanys Sinn i Bedeutung, respectivament, amb els que Gottlob Frege va explicar la seva teoria sobre el significat. Referència d'un terme és allò que el terme denota (o refereix) -concepte semblant al de denotació (encara que de vegades es diu que és allò que «designa»)-, mentre que sentit d'un terme és el mode com un terme es refereix a un objecte; concepte semblant al de designació (veure cita).
Dos termes poden tenir
la mateixa referència, però distint sentit, pel fet de presentar-la sota
un mode o aspecte distint; així, les expressions «l'autor del Quixot»
i «el Manc de Lepant» tenen igual referent, perquè ambdues es
refereixen a Cervantes, encara que presentant-ho sota
diferent aspecte. Tota expressió nominal ha de tenir sentit, encara que
no cal que sempre tingua un referent. Tenen sentit i referència noms com
«2» (el primer nombre parell), o «Roma» (capital d'Itàlia); tenen
pròpiament només sentit, sense referent real, noms com «centaure»
(homes-cavall mitològics) o «Èdip» (fill de Lai i
Jocasta, en la mitologia).
Els noms propis, dels que es diu que no designen, sinó que només denoten, tenen per a Frege no sols referència, sinó també sentit:
el sentit que tenen per a qui els usa, que podria substituir-los per
qualsevol altra expressió equivalent; així, «Brut» és «l'assassí de
Cèsar». Quan es tracta d'enunciats, això és, la «idea» o el «pensament»
(terminologia de Frege) és el sentit, mentre que la referència és el seu
valor de veritat;, i així com el sentit d'un terme és la condició que l'objecte ha de satisfer per ser un referent del dit terme, així també, perquè un enunciat sigui vertader, ha d'haver-hi un estat de coses que satisfaci el seu sentit. D'aquí que es digui que entendre un enunciat sigui conèixer les seves condicions de veritat;.
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi Alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany que va fundar la filosofia analítica.
Les seves contribucions se centren en la lògica
formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental
entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar
què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis,
sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó
"a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple.
Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató
que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit
(per cada persona un element pot voler dir coses diferents) per tractar
amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les
paraules en comptes de l'essència dels éssers.
El 1879, Frege va publicar la seva revolucionària obra titulada Conceptografía o Escriptura de conceptes (en alemany Begriffsschrift), en la qual va establir les bases de la lògica matemàtica moderna, iniciant una nova era en aquesta disciplina que havia romàs pràcticament inalterada des Aristòtil. Mitjançant la introducció d'una nova sintaxi, amb la inclusió dels anomenats quantificadors
(«per a tot» o «per almenys un»), va permetre formalitzar una enorme
quantitat de nous arguments. També va ser el primer a distingir la
caracterització formal de les lleis lògiques del seu contingut semàntic.
Un cop fixats els principis axiomàtics de la lògica, va escometre la
tasca d'edificar l'aritmètica sobre aquesta base. Un problema en les
revolucionàries obres de Frege és la quantitat d'espai imprès que
requereix la seva notació; no va ser realment fins a la publicació dels Principia Mathematica d'Alfred North Whitehead i Bertrand Russell quan el poder de la lògica formal, en una notació menys extensa (però que requereix molts signes d'agrupació) va ser apreciable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada